1. Primer restaurar, encara en blanc i negre
El color mai no és millor que la imatge que té a sota. Una mota de pols acolorida és una taca de color; un plec es converteix en una línia clara que travessa una galta. Per això la primera passada elimina pols, ratllades, taques, plecs i defectes de pel·lícula i iguala els tons esvaïts, mentre la foto continua en blanc i negre.
Res més no es pot moure. Cada cara ha de continuar sent la mateixa persona, amb els mateixos trets, expressió, edat i postura, perquè un desconegut restaurat és pitjor que un familiar malmès.